Barcelona, 13 de març de 2015. La rellevància dels hidrats de carboni en l’alimentació diària, els diferents tipus i les actuals xifres de sobrepès i obesitat són alguns dels temes abordats durant la jornada “Hidrats  de carboni,  nutrició i salut”, que ha tingut lloca la Reial Acadèmia  de Medicina de Catalunya (RAMC).  Segons els experts que hi han participat, mentre els últims anys les xifres de sobrepès i obesitat han anat augmentant a Espanya, la ingesta d’hidrats de carbonies manté per sota de les recomanacions nutricionals, que la situen en un 55-60% del’ aportació energètica diària. 

“La ingesta d’hidrats de carboni representa una part molt important del’ aportació energètica diària, ha de ser entre el 55 i el 60% d’aquesta aportació en una dieta equilibrada” ha explicat la Prof. Mònica Bulló, professora de nutrició humana del Departament de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili. D’acord ambaquesta experta, desde 1981 els hidrats de carbonies classifiquen segons l’índex glucèmic, és a dir, “segons la resposta glucèmica i insulinèmica generada a l’organisme després de la ingesta. Aquest índex ha esdevingut un nou paràmetre nutricional no solsper altractament del pacient obès, sinó també per la seva implicació i el seu ús potencial en la prevenció i el tractament d’altres patologies cròniques com la diabetis tipus 2, diversos tipus de càncer o la malaltia cardiovascular”, ha remarcat. 

Per la seva banda, el Prof. Màrius Foz, catedràtic emèrit de medicina de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i un altre dels experts que han participat en la jornada, ha recordat que “el consum d’hidrats de carboni de la població espanyola és insuficient. Només el 25% de la població arriba a l’objectiu mínim aconsellat per la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària”, i ha insistit que “els hidrats de carboni no són ‘culpables’ de l’actual epidèmia d’obesitat”. 

Aquest expert ha destacat que malgrat que la prevalença de sobrepès i obesitat ha augmentat a Espanya els últims anys, als EUA aquestes xifres continuen sent molt superiors amb relació a Espanya, i sigui com sigui la tendència a l’increment en tots dos països sembla que s’ha aturat. Juntament amb això, l’especialista ha matisat que“el sobrepès pot no ser perjudicial per a la saluti fins i tot tenir un efecte protector”. 

El Prof. Ángel Gil, catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Granada, ha explicat en la seva intervenció el procés que segueix el sucre en el metabolisme humà, i ha detallat que “els sucres simples o monosacàrids són directament absorbits per transportadors intestinals, i la majoria són transformats al fetgeen glucosa, que s’acumula en forma de glucogen, o en certs metabòlits que condueixen a la síntesi de triglicèrids”. 

Els triglicèrids en sang “no augmenten amb el consum de sacarosa o de fructosa fins que el consum és molt elevat (superior al 15% de l’energia total de la dieta, és a dir, més de 73 g/d de sucre per a una persona que faci una ingesta calòrica total de 2.000 kcal per dia)”, ha puntualitzat. 

La jornada tenia també com a moderadors el Prof. Lluís Serra-Majem, Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, president de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i president de la Fundació per a la Investigació Nutricional, i el Prof. Ramon Segura, catedràtic emèrit de fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Membre de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.