Notas de prensa

  • 4 de septiembre de 2013
  • 119

Els pacients que fan activitat física de forma regular visiten menys els professionals sanitaris dels centres d′atenció primària

  • L’estudi demostra que el grup de pacients que es va incloure en un programa d’activitat física regular va disminuir el nombre de visites un any després de finalitzar la intervenció.
     
  • Segons l’OMS els costos de la inactivitat física suposen entre 150 € i 300 € per persona/any als països europeus.
     
  • La disminució del nombre de visites suposa una reducció important de la despesa sanitària. A Catalunya, cada visita mèdica amb un professional especialista o un d’infermeria costa entre 21 € i 36 €.
     
  • La relació de confiança que existeix entre el professional de medicina i el pacient a l’atenció primària (AP), que no és equiparable a la que es produeix entre el pacient i el treballador d’una instal·lació esportiva (en el cas de pacients que s’inicien en un esport), fa que l’àmbit de l’AP sigui un bon lloc per familiaritzar el pacient amb la pràctica d’activitat física i per facilitar-li la continuïtat d’aquesta pràctica en un centre esportiu proper.

Conclusions

Per al Dr. Carlos Martín, metge de família i investigador del projecte anomenat L’efecte d’un programa d’activitat física en el nombre total de visites d’atenció primària en pacients inactius: assaig controlat aleatoritzat de 15 mesos, les conclusions a què han arribat són bàsicament tres: “en primer lloc, un programa d’activitat física estàndard vinculat a recursos esportius propers ha estat eficaç en la reducció del nombre total de visites a l’atenció primària de pacients inactius; en segon lloc, l’estudi ens demostra que el programa suposa una millora en la qualitat de vida dels participants, i finalment, aquestes millores es van mantenir durant 12 mesos després d’haver finalitzat el programa”. 

De fet, l’estudi ha posat de manifest que aquells pacients inactius que es van incloure en el programa d’exercici físic van disminuir el nombre de visites als diferents professionals sanitaris l’any posterior a la intervenció. Es van poder comparar les dades de les visites que aquests pacients van fer durant l’any anterior a la intervenció i les visites durant l’any posterior a la intervenció. 

La Dra. Maria Giné, professora de les facultats de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport i de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i investigadora principal del projecte, fa èmfasi en un tema que considera important, sobretot, si es busca fidelitzar l’activitat física entre els pacients. Per a ella “s’ha demostrat que el perfil dels pacients inactius que tendeixen a fer un ús excessiu de l’atenció primària indica que tenen més relació i confiança amb el seu metge que amb els treballadors de les instal·lacions esportives; per això, creiem que l’atenció primària podria ser un lloc òptim per familiaritzar els pacients amb la realització d’activitat física regular i per animar-los a continuar amb aquest hàbit saludable”.

 

Reducció de la despesa sanitària

Actualment, a l’Estat espanyol un 67% de les consultes a l’atenció primària són per problemes de malalts crònics. Aquesta circumstància, que es dóna a tot Europa, suposa que les persones inactives amb múltiples patologies contribueixen a una major demanda assistencial i social, que provoca un augment dels costos en salut. 

Segons l’OMS els costos de la inactivitat física suposen entre 150 € i 300 € per persona/any als països europeus. 

De fet, a Catalunya cada visita mèdica a un professional especialista o d’infermeria costa entre 21 € i 36 €, mentre que una visita d’urgència costa entre 54 € i 88 €, i una visita a domicili té un cost d’ entre 28 € i 58 €. 

Tornant a l’estudi, s’ha observat que el nombre mitjà de consultes entre els pacients del grup d’intervenció a l’inici de l’activitat va ser de 18,2 visites anuals i al final de la intervenció va ser de 14,8 visites a l’any. Això suposa un estalvi de 161,5 € per pacient cada any.

 

L’estudi

Van participar a l’estudi 362 pacients inactius amb una mitjana de 68 anys i amb, almenys, una malaltia crònica, de 8 centres d’atenció primària de l’ICS.

Un total de 183 pacients es van assignar al programa d’activitat física i 179 pacients van mantenir-se al grup de control. 

Els participants en el grup d’intervenció van haver de completar 24 sessions d’activitat física durant 3 mesos. El grau de compliment va ser del 83%. 

Cada sessió durava una hora i estava orientada per un fisioterapeuta o especialista en activitat física (graduat en ciències de l’activitat física i l’esport). Les sessions s’iniciaven amb un exercici d’escalfament, com pot ser caminar al seu ritme habitual durant 10 minuts; seguia amb 20 o 30 minuts d’activitat aeròbica; continuava amb exercicis funcionals de força, com per exemple, aixecar-se d’una cadira, pujar escales, flexionar els genolls; i finalitzava amb 5 minuts d’estiraments.

Com destaca la Dra. Maria Giné, “ens hem preocupat molt d’assegurar la continuïtat en la pràctica de l’exercici físic de forma regular, per això, a les dues últimes sessions del programa es van visitar recursos de la comunitat que compten amb professionals de l’activitat física, per ajudar els participants a introduir-se i continuar, en aquells centres esportius, la pràctica regular de l’activitat física”.

 

Què és l’ IDIAP?

La Fundació Jordi Gol i Gurina es va crear, l’any 1996, per l’Institut Català de la Salut, amb la finalitat de promoure i gestionar la innovació, la formació, la docència i la recerca clínica, epidemiològica i en serveis de la salut en l’àmbit de l’atenció primària.

Des de 2006 és l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). El 2010 s′adscriu a la UAB com a institut universitari de recerca en atenció primària.

Des de l′agost de 2011 té la certificació de qualitat ISO 9001:2008, en les seves activitats de suport i assessorament a projectes de recerca.


________________________________

 
El estudio del Instituto de Investigación en Atención Primaria (IDIAP) Jordi Gol y las facultades de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte y de Ciencias de la Salud Blanquerna (URL), se basaba en averiguar si con un programa de actividad física para pacientes inactivos se reducía el número de visitas que hacían a los diferentes profesionales sanitarios.

LOS PACIENTES QUE HACEN ACTIVIDAD FÍSICA DE FORMA REGULAR VISITAN MENOS LOS PROFESIONALES SANITARIOS DE LOS CENTROS DE ATENCIÓN PRIMARIA

 El estudio demuestra que el grupo de pacientes que se incluyó en un programa de actividad física regular disminuyó el número de visitas un año después de finalizar la intervención.  Según la OMS los costes de la inactividad física suponen entre 150 € y 300 € por persona / año  La disminución del número de visitas supone una reducción importante del gasto sanitario. En Cataluña, cada visita médica con un profesional especialista o uno de enfermería cuesta entre 21 € y 36 €.

 La relación de confianza que existe entre el profesional de medicina y el paciente en la atención primaria (AP), que no es equiparable a la que se produce entre el paciente y el trabajador de una instalación deportiva (en el caso de pacientes que se inician en un deporte), hace que el ámbito de la AP sea un buen lugar para familiarizar al paciente con la práctica de actividad física y para facilitarle la continuidad de esta práctica en un centro deportivo cercano.

Conclusiones

Para el Dr. Carlos Martín, médico de familia e investigador del proyecto llamado El efecto de un programa de actividad física en el número total de visitas de atención primaria en pacientes inactivos: ensayo controlado aleatorio de 15 meses, las conclusiones a las que han llegado son básicamente tres: "en primer lugar, un programa de actividad física estándar vinculado a recursos deportivos cercanos ha sido eficaz en la reducción del número total de visitas en la atención primaria de pacientes inactivos, en segundo lugar, el estudio nos demuestra que el programa supone una mejora en la calidad de vida de los participantes, y por último, estas mejoras se mantuvieron durante 12 meses después de haber finalizado el programa ".

De hecho, el estudio demuestra que aquellos pacientes inactivos que se incluyeron en el programa de ejercicio físico disminuyeron el número de visitas a los diferentes profesionales sanitarios en el año posterior a la intervención. Se pudieron comparar los datos de las visitas que estos pacientes hicieron durante el año anterior a la intervención y las visitas durante el año posterior a la intervención. La Dra. Maria Giné, profesora de las facultades de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte y de Ciencias de la Salud Blanquerna (URL) e investigadora principal del proyecto, hace hincapié en un tema que considera importante, sobre todo, si se busca fidelizar la actividad física entre los pacientes. Para ella "se ha demostrado que el perfil de los pacientes inactivos que tienden a hacer un uso excesivo de la atención primaria indica que tienen más relación y confianza con su médico que con los trabajadores de las instalaciones deportivas, por ello, creemos que la atención primaria podría ser un lugar óptimo para familiarizar a los pacientes con la realización de actividad física regular y para animarles a continuar con este hábito saludable".

Reducción del gasto sanitario

Actualmente, en España un 67% de las consultas en la atención primaria son por problemas de enfermos crónicos. Esta circunstancia, que se da en toda Europa, supone que las personas inactivas con múltiples patologías contribuyen a una mayor demanda asistencial y social, que provoca un aumento de los costes en salud. Según la OMS los costes de la inactividad física suponen entre 150 € y 300 € por persona / año en los países europeos.

De hecho, en Cataluña cada visita médica a un profesional especialista o de enfermería cuesta entre 21 € y 36 €, mientras que una visita de urgencia cuesta entre 54 € y 88 €, y una visita a domicilio tiene un coste de entre € 28 y € 58. Volviendo al estudio, se ha observado que el número medio de consultas entre los pacientes del grupo de intervención al inicio de la actividad fue de 18,2 visitas anuales y al final de la intervención fue de 14, 8 visitas al año. Esto supone un ahorro de 161,5€ por paciente cada año.

El estudio

Participaron en el estudio 362 pacientes inactivos con una media de 68 años y con, al menos, una enfermedad crónica, de 8 centros de atención primaria del ICS. Un total de 183 pacientes se asignaron al programa de actividad física y 179 pacientes mantuvieron al grupo de control. Los participantes en el grupo de intervención tuvieron que completar 24 sesiones de actividad física durante 3 meses. El grado de cumplimiento fue del 83%.

Cada sesión duraba una hora y estaba orientada por un fisioterapeuta o especialista en actividad física (graduado en ciencias de la actividad física y el deporte). Las sesiones se iniciaban con un ejercicio de calentamiento, como puede ser caminar a su ritmo habitual durante 10 minutos; seguía con 20 o 30 minutos de actividad aeróbica; continuaba con ejercicios funcionales de fuerza, como por ejemplo, levantarse de una silla, subir escaleras, flexionar las rodillas, y finalizaba con 5 minutos de estiramientos. Como destaca la Dra. Maria Giné, "nos hemos preocupado mucho de asegurar la continuidad en la práctica del ejercicio físico de forma regular, por ello, en las dos últimas sesiones del programa se visitaron recursos de la comunidad que cuentan con profesionales de la actividad física, para ayudar a los participantes a introducirse y continuar, en aquellos centros deportivos, la práctica regular de actividad física".

¿Qué es el IDIAP?
La Fundación Jordi Gol i Gurina se creó, en 1996, por el Instituto Catalán de la Salud, con la finalidad de promover y gestionar la innovación, la formación, la docencia y la investigación clínica, epidemiológica y en servicios de la salud en el ámbito de la atención primaria.
Desde 2006 es el Instituto de Investigación en Atención Primaria Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). En 2010 se adscribe a la UAB como instituto de investigación en atención primaria.
Desde agosto de 2011 tiene la certificación de calidad ISO 9001:2008, en sus actividades de apoyo y asesoramiento a proyectos de investigación

Destacadas

  • La sepsis causa hasta el 20% de las muertes en el mundo

    Alba Martín

    La sepsis causa hasta el 20% de las muertes en el mundo

    Leer más
  • La Comisión Europea concede la aprobación de la segunda indicación de TEPKINLY® (epcoritamab) para el tratamiento de adultos con linfoma folicular en recaída o refractario

    Farmanews Farmanews

    La Comisión Europea concede la aprobación de la segunda indicación de TEPKINLY® (epcoritamab) para el tratamiento de adultos con linfoma folicular en recaída o refractario

    Leer más
  • El 70% de los dietistas-nutricionistas españoles especializados en terapia cetogénica se reúnen para profundizar en el manejo nutricional para el tratamiento de la epilepsia refractaria

    Alba Martín

    El 70% de los dietistas-nutricionistas españoles especializados en terapia cetogénica se reúnen para profundizar en el manejo nutricional para el tratamiento de la epilepsia refractaria

    Leer más

Newsletter

Suscríbete para conocer las novedades del mundo farmacéutico y sanitario.

¿Qué es?

FarmaNews pone a disposición de los medios y departamentos de comunicación, un canal para publicar notas de prensa y convocatorias del mundo sanitario y farmacéutico.

Contacto

Avda. Mare de Déu de Lourdes, 108,
08757, Corbera de Llobregat
(Barcelona), España