Notas de prensa
- Oftalmología
- General
Les cèl·lules mare i els factors regeneratius del propi pacient ajuden a recuperar la visió perduda
· El trasplantament cel· lular aconsegueix regenerar una part de la retina (els fotorreceptors) en animals. Si s´aconsegueix en humans es podrà aplicar a la *DMAE (degeneració macular associada a l´edat), la principal causa de ceguesa al món que no té tractament amb els procediments actuals
· Les noves tècniques de trasplantament de cornea permeten substituir la part danyada d´aquest teixit preservant les parts viables del propi pacient i reduint els rebutjos
Les cèl· lules mare del propi pacient de l´entorn ocular, mesenquimals (grassa i les de la medul·la òssia) poden ajudar a regenerar la superfície corneal
Barcelona, 26 de setembre de 2012. El trasplantament de cèl·lules mare permet regenerar la superfície de la còrnia i ajudar així a recuperar visió amb una menor necessitat de trasplantaments corneals o millorar la seva supervivència, segons els organitzadors del 88 Congrés de la Societat Espanyola d´Oftalmologia (SEO), que se celebra a Barcelona. L´objectiu dels oftalmòlegs és disposar de cèl·lules mare alternatives a les quals s´obté dels nínxols de la còrnia, evitant així la dependència de donacions i brindant una alternativa quan el pacient té una manca d´aquestes cèl· lules en els dos ulls. Entre les solucions que manegen figuren el trasplantament de només una capa cornial, que ja realitzen diversos centres internacionals i espanyols; el trasplantament de cèl· lules mare conreades.
La còrnia és la lent més potent del sistema ocular. Si perd la transparència per un traumatisme o per una malaltia, se sol requerir un trasplantament. Espanya és líder mundial en donació d´òrgans. No obstant això, la reducció de la sinistralitat en carretera i l´envelliment de la població (una gran quantitat d´òrgans i teixits no pot ser transplantats) ha disminuït també el nombre de còrnies disponibles. Per pal·liar la seva baixa disponibilitat i a fi de conservar la major part del teixit del propi pacient, s´estan començant a utilitzar procediments com el trasplantament parcial, emprat en un de cada cinc casos. Només es trasplanta la part de la còrnia que aquesta lesionada, la qual cosa redueix deu vegades la possibilitat de rebot (del 20% al 2%), segons el doctor Luis Fernández-Vega, president de la SEO. "El trasplantament és més segur perquè es manté la integritat de les barreres oculars el procediment és menys invasiu, i es precisen menys sutures. A més, es millora l´agudesa visual, la rehabilitació visual s´accelera d´anys a mesos i una sola còrnia pot servir per a dos pacients", afirma.
El cultiu de cèl· lules mare mesenquimals (de la medul·la òssia) per utilitzar-les per intentar regenerar la superfície epitelial de la còrnia és una opció que s´investiga en diversos centres a nivell mundial. A Espanya, l´Institut de Biologia i Genètica Molecular de la Universitat de Valladolid (amb la doctora Ana Sánchez) ha desenvolupat el cultiu d´aquestes i la seva aplicació en la clínica que requereix els nivells de seguretat que s´apliquen a la fabricació de medicaments. A nivell ocular són implantades en diversos centres i ja es considera una "teràpia avançada consolidada". L´Institut de *Oftalmobiología Aplicada (IOBA) de la Universitat de Valladolid amb el patrocini del Ministeri de Sanitat està realitzant un projecte d´investigació, els resultats de la qual es coneixeran dins de 18 mesos. "Es tracta d´un assaig clínic randomizat i doble cec en el qual es proven aquestes cèl·lules enfront de les ja conegudes cèl·lules mare de la superfície cornial o limbars, i que van mostrar un èxit proper al 80% en un estudi anterior", comenta la doctora Margarita Calonge, catedràtica d´Oftalmologia de la Universitat de Valladolid i investigadora del IOBA. Aquest institut universitari és un dels centres a Europa que està investigant aquesta possibilitat en humans.
Regeneració la superfície ocular
Altra de les línies d´investigació més atractives per regenerar teixits oculars és l´aplicació de factors de creixement que fan que les pròpies cèl·lules del pacient puguin regenerar el teixit danyat, exposa el doctor José Luis Alzines, vicepresident de la SEU. En aquest sentit s´estan fent assajos amb col·liris de derivats *sacarídics que ja han tingut èxit en el tractament d´alteracions tròfiques en la pell dels diabètics, i l´ocupació de factors de creixement (PRGF) com el factor de creixement de nervi. Per a tots dos productes comencen els assajos clínics en diversos centres d´Espanya durant els propers mesos. En aquest camp de la medicina regenerativa en la FIO s´estan realitzant les investigacions en cultius cel·lulars, models experimenals animals i en pacients per l´aplicació de plasma ric en factors de creixement del propi pacient pel seu aplicació oftalmològica. "Es tracta de realitzar una preparació tòpica conjuntival que aprofiti els factors de creixement que hi ha dins de les plaquetes i que ajuden a guarir les ferides per concentrar-los i aplicar-los directament a la lesió ocular". En col·laboració amb l´Empresa BTI de Vitòria i la Fundació Eduardo Anitua s´està ajudant a industrialitzar aquest producte perquè pugui arribar a tots els oftalmòlegs i que es realitzi sempre en les mateixes condicions.
Els resultats a nivell d´investigació bàsica mostren que "l´aplicació del PRGF promou més regeneració que formació de cicatrius i ho hem començat a aplicar per a la regeneració de la superfície ocular en la cirurgia del segment anterior, estudi recentment aprovat per l´Agència del Medicament i el comitè ètic i d´investigació clínica del Principat d´Astúries", indica. Pel que fa als trasplantaments, la FIO (amb el doctor Álvaro Meana) també "ha aconseguit un sistema avançat de processament i cultiu de còrnies que separa les tres capes i allarga quatre vegades més la seva vida entre la donació i el trasplantament".
10 milions de persones són cegues a causa de malalties greus de la superfície ocular i la majoria dels casos succeeixen en països desenvolupats, segons un estudi publicat en l´últim nombre de la revista Clinical Ophthalmology. A causa de l´escassetat de còrnies, "el xenotrasplantament de la còrnia de porcs modificats genèticament podria ser una de les solucions", destaquen els autors. Una altra opció és "el trasplantament de cèl·lules mare limbars procedents de les biòpsies tissulars per restaurar la transparència de la còrnia", que ja "ha mostrat el seu potencial en diversos estudis clínics". També ressalta com "la combinació de tecnologia de cèl·lules mare i l´enginyeria de teixit biocompatible equivalent, encara en fase preclínica, ha mostrat com el teixit cornial sintètic és capaç de guiar a les cèl·lules estromals conreades d´origen humà per convertir-se en estroma, la capa més important de la còrnia".
La degeneració de la retina exterior, com ocorre en la degeneració *macular associada a l´edat (*DMAE) i les distròfies retinals adquirides, són la principal causa de ceguesa al món. Segons un estudi publicat en l´últim nombre de la revista *Regenerative Medicine, malgrat el desenvolupament de medicaments en el tractament de la *DMAE humida i de la teràpia gènica, "encara no hi ha cura per a aquestes malalties una vegada que s´han perdut els fotoreceptors". Aquest dany podria ser reparat amb el trasplantament cel·lular, segons els autors, els qui ressalten que ja s´ha aconseguit trasplantar cèl·lules mare procedents d´epiteli pigmental en animals, aconseguint retornar-los la visió. "La translació d´aquesta tecnologia en humans podria servir per tractar patologies de l´epiteli pigmental com la DMAE i la malaltia de Stargardt."
La còrnia és la lent més potent del sistema ocular. Si perd la transparència per un traumatisme o per una malaltia, se sol requerir un trasplantament. Espanya és líder mundial en donació d´òrgans. No obstant això, la reducció de la sinistralitat en carretera i l´envelliment de la població (una gran quantitat d´òrgans i teixits no pot ser transplantats) ha disminuït també el nombre de còrnies disponibles. Per pal·liar la seva baixa disponibilitat i a fi de conservar la major part del teixit del propi pacient, s´estan començant a utilitzar procediments com el trasplantament parcial, emprat en un de cada cinc casos. Només es trasplanta la part de la còrnia que aquesta lesionada, la qual cosa redueix deu vegades la possibilitat de rebot (del 20% al 2%), segons el doctor Luis Fernández-Vega, president de la SEO. "El trasplantament és més segur perquè es manté la integritat de les barreres oculars el procediment és menys invasiu, i es precisen menys sutures. A més, es millora l´agudesa visual, la rehabilitació visual s´accelera d´anys a mesos i una sola còrnia pot servir per a dos pacients", afirma.
El cultiu de cèl· lules mare mesenquimals (de la medul·la òssia) per utilitzar-les per intentar regenerar la superfície epitelial de la còrnia és una opció que s´investiga en diversos centres a nivell mundial. A Espanya, l´Institut de Biologia i Genètica Molecular de la Universitat de Valladolid (amb la doctora Ana Sánchez) ha desenvolupat el cultiu d´aquestes i la seva aplicació en la clínica que requereix els nivells de seguretat que s´apliquen a la fabricació de medicaments. A nivell ocular són implantades en diversos centres i ja es considera una "teràpia avançada consolidada". L´Institut de *Oftalmobiología Aplicada (IOBA) de la Universitat de Valladolid amb el patrocini del Ministeri de Sanitat està realitzant un projecte d´investigació, els resultats de la qual es coneixeran dins de 18 mesos. "Es tracta d´un assaig clínic randomizat i doble cec en el qual es proven aquestes cèl·lules enfront de les ja conegudes cèl·lules mare de la superfície cornial o limbars, i que van mostrar un èxit proper al 80% en un estudi anterior", comenta la doctora Margarita Calonge, catedràtica d´Oftalmologia de la Universitat de Valladolid i investigadora del IOBA. Aquest institut universitari és un dels centres a Europa que està investigant aquesta possibilitat en humans.
Regeneració la superfície ocular
Altra de les línies d´investigació més atractives per regenerar teixits oculars és l´aplicació de factors de creixement que fan que les pròpies cèl·lules del pacient puguin regenerar el teixit danyat, exposa el doctor José Luis Alzines, vicepresident de la SEU. En aquest sentit s´estan fent assajos amb col·liris de derivats *sacarídics que ja han tingut èxit en el tractament d´alteracions tròfiques en la pell dels diabètics, i l´ocupació de factors de creixement (PRGF) com el factor de creixement de nervi. Per a tots dos productes comencen els assajos clínics en diversos centres d´Espanya durant els propers mesos. En aquest camp de la medicina regenerativa en la FIO s´estan realitzant les investigacions en cultius cel·lulars, models experimenals animals i en pacients per l´aplicació de plasma ric en factors de creixement del propi pacient pel seu aplicació oftalmològica. "Es tracta de realitzar una preparació tòpica conjuntival que aprofiti els factors de creixement que hi ha dins de les plaquetes i que ajuden a guarir les ferides per concentrar-los i aplicar-los directament a la lesió ocular". En col·laboració amb l´Empresa BTI de Vitòria i la Fundació Eduardo Anitua s´està ajudant a industrialitzar aquest producte perquè pugui arribar a tots els oftalmòlegs i que es realitzi sempre en les mateixes condicions.
Els resultats a nivell d´investigació bàsica mostren que "l´aplicació del PRGF promou més regeneració que formació de cicatrius i ho hem començat a aplicar per a la regeneració de la superfície ocular en la cirurgia del segment anterior, estudi recentment aprovat per l´Agència del Medicament i el comitè ètic i d´investigació clínica del Principat d´Astúries", indica. Pel que fa als trasplantaments, la FIO (amb el doctor Álvaro Meana) també "ha aconseguit un sistema avançat de processament i cultiu de còrnies que separa les tres capes i allarga quatre vegades més la seva vida entre la donació i el trasplantament".
10 milions de persones són cegues a causa de malalties greus de la superfície ocular i la majoria dels casos succeeixen en països desenvolupats, segons un estudi publicat en l´últim nombre de la revista Clinical Ophthalmology. A causa de l´escassetat de còrnies, "el xenotrasplantament de la còrnia de porcs modificats genèticament podria ser una de les solucions", destaquen els autors. Una altra opció és "el trasplantament de cèl·lules mare limbars procedents de les biòpsies tissulars per restaurar la transparència de la còrnia", que ja "ha mostrat el seu potencial en diversos estudis clínics". També ressalta com "la combinació de tecnologia de cèl·lules mare i l´enginyeria de teixit biocompatible equivalent, encara en fase preclínica, ha mostrat com el teixit cornial sintètic és capaç de guiar a les cèl·lules estromals conreades d´origen humà per convertir-se en estroma, la capa més important de la còrnia".
La degeneració de la retina exterior, com ocorre en la degeneració *macular associada a l´edat (*DMAE) i les distròfies retinals adquirides, són la principal causa de ceguesa al món. Segons un estudi publicat en l´últim nombre de la revista *Regenerative Medicine, malgrat el desenvolupament de medicaments en el tractament de la *DMAE humida i de la teràpia gènica, "encara no hi ha cura per a aquestes malalties una vegada que s´han perdut els fotoreceptors". Aquest dany podria ser reparat amb el trasplantament cel·lular, segons els autors, els qui ressalten que ja s´ha aconseguit trasplantar cèl·lules mare procedents d´epiteli pigmental en animals, aconseguint retornar-los la visió. "La translació d´aquesta tecnologia en humans podria servir per tractar patologies de l´epiteli pigmental com la DMAE i la malaltia de Stargardt."
